Mica en mica, passarem del “I ara què fem?” al “I ara, què fem, com ho fem, i amb qui, i quan, i per què?”. Seran temps de decisions difícils, de molts “ui, però això no ho podrem fer”, de solucions imaginatives i de molts altres “ah, doncs mira, sí que podíem”.
En Pau ens explica què li transmet aquesta petita escultura de Llorenç Cairó, que per cert trobem preciosa i que podeu veure a la col·lecció permanent del Museu de l’Empordà. I en Pau ens ho explica poc a poc, pensant-se bé les paraules i dient més amb la mirada, sovint, que amb la veu.
Fa un any, feinejava amb webs, perfils de xarxes socials, telèfons de persones a qui trucar i, sobretot, idees i projectes, moltes idees i molts projectes. Fa un any, neixia Jonc Solucions Culturals.
El dia que vam gravar aquesta sèrie de vuit vídeos, en Pau va ser el primer que es va atrevir a explicar-nos el que veia en un quadre . Anàvem una mica nerviosos, per allò de si la mainada seria capaç de descriure el que als adults, tan llegits nosaltres, a vegades ens costa. No el vam aplaudir públicament, però
Segon dels vídeos que hem fet amb mimo i alegria per al Museu de l’Empordà. Qui no se sorprèn amb l’art, és perquè no recorda que un cop va ser infant.
Memòries, llistats de factures, factures. Això era amb IVA o sense? Els cafès de les reunions són despeses subvencionables? Què deien les bases sobre els límits de finançament? I sobretot, sobretot: FINS QUIN DIA TENIM????
Sabeu aquella màxima que diu “ui, fins que no tinguis alguna cosa per ensenyar, et serà tot molt difícil”…
Ahir vaig estar parlant amb la meva filla de gairebé set anys sobre com entenem les relacions personals. Li vaig explicar que hi havia gent que creia que les relacions eren com el Sistema Solar, i que ells eren el Sol. Però que jo creia que les relacions eren més aviat com una xarxa, on cadascun de nosaltres érem un
tiu. Festivals de música, cinema a la fresca, turisme cultural, visites teatralitzades, cursos i tallers, museus (on hi hagi aire condicionat), cinema indoor (perquè hi ha aire condicionat) i convocatòries de subvencions per part d’algunes institucions particularment sàdiques.
És la gestió cultural una professió creativa? Pensem més en números o en art? En definitiva, els gestors culturals veiem les sabates grises o roses?