Mica en mica, passarem del “I ara què fem?” al “I ara, què fem, com ho fem, i amb qui, i quan, i per què?”. Seran temps de decisions difícils, de molts “ui, però això no ho podrem fer”, de solucions imaginatives i de molts altres “ah, doncs mira, sí que podíem”.
La Maria vol ser actriu, però creiem que també té un bon futur com a crítica d’art. Mireu si no com ens explica aquest quadre!
Memòries, llistats de factures, factures. Això era amb IVA o sense? Els cafès de les reunions són despeses subvencionables? Què deien les bases sobre els límits de finançament? I sobretot, sobretot: FINS QUIN DIA TENIM????
Més enllà d’aquesta Cultura, reivindico la cultura amb minúscules: la que fan les institucions més petites amb pressupostos de circ de puces, la del teatre amateur, les escoles de música i els autodidactes. Ells i elles escampen la cultura com una taca d’oli per la societat.