Al Museu de l’Empordà s’hi exposen obres d’artistes empordanesos (entenent per empordanès allò de qui viu i treballa a l’Empordà). I què hi ha de més empordanès que la tramuntana? L’Índia ens ho explica, i molt bé, per cert.
Nou vídeo de la sèrie realitzada per al Museu de l’Empordà.
Fa uns dies vam anar a veure l’exposició de Monet a l’Ideal – Centre d’Art Digital. Hi anava amb aquell prejudici dels qui ens agraden els museus de tota la vida i que, tot i sabent que els museus decimonònics han de canviar, desconfien de les novetats i mostren una certa superioritat moral.
Nou vídeo de la sèrie que el juny passat vam gravar per al Museu de l’Empordà de Figueres.
En aquesta ocasió, amb uns protagonistes molt especials per a nosaltres. L’Emma i en Pol són els més petits de la sèrie, però ben espavilats!
Què en pot pensar, en Daniel Lleixà, dels comentaris sobre el seu quadre? Li canviaria el títol?
La Maria vol ser actriu, però creiem que també té un bon futur com a crítica d’art. Mireu si no com ens explica aquest quadre!
El dia que vam gravar aquesta sèrie de vuit vídeos, en Pau va ser el primer que es va atrevir a explicar-nos el que veia en un quadre . Anàvem una mica nerviosos, per allò de si la mainada seria capaç de descriure el que als adults, tan llegits nosaltres, a vegades ens costa. No el vam aplaudir públicament, però
Segon dels vídeos que hem fet amb mimo i alegria per al Museu de l’Empordà. Qui no se sorprèn amb l’art, és perquè no recorda que un cop va ser infant.
Memòries, llistats de factures, factures. Això era amb IVA o sense? Els cafès de les reunions són despeses subvencionables? Què deien les bases sobre els límits de finançament? I sobretot, sobretot: FINS QUIN DIA TENIM????
Sabeu aquella màxima que diu “ui, fins que no tinguis alguna cosa per ensenyar, et serà tot molt difícil”…
És la gestió cultural una professió creativa? Pensem més en números o en art? En definitiva, els gestors culturals veiem les sabates grises o roses?
Més enllà d’aquesta Cultura, reivindico la cultura amb minúscules: la que fan les institucions més petites amb pressupostos de circ de puces, la del teatre amateur, les escoles de música i els autodidactes. Ells i elles escampen la cultura com una taca d’oli per la societat.