“Ah, doncs sí que podíem”

M’he proposat no parlar del “tot això” que ens està passant, sinó del “tot allò” que està per venir. Mica en mica i sense pressa, ajudar a construir a través de la cultura una normalitat diferent,  a poder ser millor.

Després d’un mes i mig de cert bloqueig i d’intentar pensar en el poc espai físic i temporal que la no conciliació laboral et deixa, arriba el moment de mirar endavant i començar a avançar.

No explico això com una decisió revolucionària i innovadora, òbviament, sinó com una situació que pressuposo molt generalitzada entre les petites iniciatives culturals. I entre les grans també.

Mica en mica, passarem del “I ara què fem?” al “I ara, què fem, com ho fem, i amb qui, i quan, i per què?”. Seran temps de decisions difícils, de molts “ui, però això no ho podrem fer”, de solucions imaginatives i de molts altres “ah, doncs mira, sí que podíem”.

Per això, volem ajudar-vos a pensar. I que ens ajudeu també, és clar!

Perquè com deia Ramon Muntaner, “ la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà”.

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*
*