La vivència i l’experiència

Fa temps que dono voltes a un tema o, més aviat, el tema em dóna voltes a mi. No seré la primera, ni qui hi pensarà amb més profunditat ni encert, segur, però és que em fascina i em preocupa a parts iguals. Mentida, em preocupa cada cop més.

Em refereixo a la magnificació de les experiències. Ho poso en plural per diferenciar-les de “l’experiència” com el coneixement adquirit al llarg de la vida, que em sembla un dels béns més preuats que podem tenir. Parlo de les experiències que acumulem com si fossin cromos, i de les que anem fent llista sense pensar que mentre les col·leccionem i revisem la llista i tot plegat, ens oblidem de viure-les.

Quan jo era petita (sí, moment abuela cebolleta), un viatge a l’estranger era una cosa bastant exòtica. Els avions eren caríssims, i el turisme era el que passava a Lloret i Benidorm al juliol i l’agost. Un exemple: veure la Gioconda en directe era una experiència reservada a uns pocs, que l’atesoraven i l’explicaven durant anys. Un altre exemple: les sessions de diapositives eren tortures medievals que patien amics i familiars MESOS després del viatge que hagués fet fulanita o menganito.

Avui en dia, les fotos dels viatges ens arriben instantàniament per watsapp. Sabem que fulanita està menjant-se una burger cangreburger a Nova York abans que se l’empassi, o que menganito està intentant fer una foto de la Gioconda per sobre dels deu milions de persones que té al davant. Ja res no és únic i, si no hi poses remei, tampoc és res personal. Perquè hi ha la tendència a no viure les coses, sinó a compartir l’experiència amb els altres. Si no comparteixes, no existeixes. Però si tu creus que la teva experiència és exactament igual a la de la resta de la humanitat (mentida podrida, mai no és així, però bueno) no ho compartiràs, perquè “pá qué”. O sí, a jutjar pels milions de fotos que corren per Instagram aquests dies amb camps plens de roselles. Que les roselles hi són cada any. En resum, tot és immediat, tothom fa el mateix.

I què fem per diferenciar-nos de la resta? Busquem experiències, d’aquestes dels cromos. Ja no anem a dinar a un restaurant, anem a viure una experiència gastronòmica. No ens val amb un concert, busquem una experiència col·lectiva. No en tenim prou amb un paisatge preciós a la posta de sol, necessitem que sigui una experiència catàrtica. Una experience, encara millor.

I vosaltres què sou més, de vivència o d’experiència?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s