Temps. Reflexió. I acció

En el procés de posada en marxa de Jonc, estic tenint temps per a pensar. I el que és més important, potser, sóc conscient del luxe que això comporta.

El temps és un valor al que es dóna més importancia, valgui la redundància, amb el temps. M’explico.

Quan vaig sortir de la facultat, em vaig adonar que no sabia fer res. No menystinc la formació que vaig rebre, perquè em van donar eines per desenvolupar criteris. Com, per exemple, el criteri per adonar-me que, efectivament, no sabia fer res.

Et poses a treballar, i el que al principi et costa horrors, al cap d’un temps ho fas sense pensar. El que has après és a automatitzar processos. I què aconsegueixes amb això? Temps. I què fas amb aquest temps? Fer més feina. És a dir, quantitat de feina, sobretot. Ets més ràpida, més eficient i més eficaç. Tens un criteri format, i també l’automatitzes.

Ara, amb vint anys de professió a l’esquena, he parat per primera vegada. I he començat a pensar. M’adono del valor de les fases anteriors, quan no sabia res, o quan sabia coses i les sabia fer molt ràpid. Perquè aquestes fases em permeten arribar on sóc ara, en què penso en projectes concrets, o en la cultura en general i el meu paper en ella, i se m’acudeixen mil idees, i sóc capaç d’ordenar-les, desordenar-les, mesclar-les i relacionar-les per donar lloc a nous projectes i noves idees. M’adono del valor del que he après gràcies a tanta gent que amb generositat m’ha transmès el seu coneixement (d’això en parlaré un altre dia), i del potencial d’aplicació d’aquest coneixement.

Temps. Reflexió. I acció.

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*
*